Agencia Certificacion Profesional
Agencia Certificacion Profesional

A QUINS CERTIFICATS POTS OPTAR?

Agencia Certificacion Profesional

La certificació professional basada en l’ISO ISO 17029 a debat: El mercat laboral posa en valor les competències

La certificació professional basada en l’ISO ISO 17029 a debat: El mercat laboral posa en valor les competències

12500004

L’Agència de Certificació Professional (ACP), juntament amb l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), va organitzar una sessió sobre “L’ISO 17024 com a eina de millora” que va tenir lloc a la seu del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona en el marc del Congrés de les Professions. L’objectiu era traslladar als professionals col·legiats la situació nacional i internacional del mercat laboral i la contribució de la norma ISO 17024 a la millora de la competitivitat.

Parlar de certificació professional ens remet, segons el president de l’Associació catalana d’Enginyers de Telecomunicació, Pedro Linares, “a l’obligació que tenen els col·legis professionals de vetllar per la qualitat i excel·lència en l’exercici de la professió, per això cal reconèixer la seva formació, però també la seva experiència, la seva trajectòria i les seves experiències”. D’aquí l’ISO 17024.

Aquesta normativa és el reconeixement públic, documentat, formal i temporal demostrat per un professional en base a l’avaluació de les seves competències, el que implica l’expedició per part d’una institució autoritzada, d’una certificació que les acrediti.

La sessió va ser inaugurada pel president del CAATEEB, Jordi Gosalves, i va començar amb una intervenció de l’expert en recursos humans Jordi Pla, director de Pla&Associats, qui va dibuixar un entorn laboral canviant, “amb un mapa de coneixements, d’ocupació i de formació que no acaba d’encaixar amb les necessitats de les companyies”, el que genera la paradoxa d’una alta taxa d’atur i unes empreses amb dificultats per ocupar les seves vacants. “Avui les empreses demanden noves professions i nous coneixements orientats cap al món de les noves tecnologies, cap a un entorn digital o el big data”, assegura Pla, qui va destacar que existeix un greu dèficit d’informàtics, que s’agreujarà en un futur, i d’especialistes en serveis sòcio-sanitaris.

Una de les conclusions de Pla és que d’aquí a 20 anys tindrem un 60% de noves ocupacions que avui en dia no existeixen, com ara arqueòlegs digitals o responsable de relacions digitals. Es dibuixa, en definitiva, un nou mercat laboral molt globalitzat, on no hi haurà barreres i on tot allò que no sigui a la xarxa no existirà.

“L’acceleració del canvi generarà uns nivells d’obsolescència desconeguts fins ara”, firma Pla, “en només quatre o cinc anys, les tecnologies avançaran tant que les persones que no siguin capaces de fer front als canvis tecnològics perdran competitivitat, al mateix temps serà un mercat reactiu, on hi haurà molt poc temps per planificar, i molt orientat a projectes, on el que el que comptarà veritablement serà el talent i la innovació”.

El fet de treballar per projectes, en estructures col·laboratives, assumint rols diferents en cadascun dels grups amb els que treballem, fa que entri en crisi el concepte tradicional d’empresa. “La relació de les persones amb les companyies deixarà de ser contractual per ser una unió d’interessos, on el que veritablement importarà serà el valor que el treballador pugui aportar com a individu als objectius d’un col·lectiu determinat”, assegura Pla.

Aquest valor és el que d’alguna manera mesura la certificació professional. La gerent de l’ACP, Diana Tallo, creu que els trets bàsics de la certificació són la diferenciació, el coneixement i l’aval professional i que això dóna garanties a les empreses, les institucions i a la societat respecte les capacitats d’una persona.

“Un dels conceptes fonamentals de la certificació professional és la competència”, assegura Tallo, “és a dir, el saber fer, els coneixements, i les habilitats que té un professionals a l’hora de fer una tasca determinada”.

Tallo es refereix a un estudi elaborat per l’ACP que indica quines són les exigències a diferents països del món per poder exercir en el sector de l’edificació, segons el qual a l’entorn asiàtic, a llocs com Qatar o Xina, són pràcticament inexistents; mentre que a Xile i Brasil hi ha un registre de professionals basat en la titulació. Mèxic i Espanya es basen en la col·legiació, per la seva banda, a Alemanya i al Regne Unit es va un pas més enllà i disposen d’organitzacions professionals, a les que s’accedeix per membressis, que estan basades en la titulació i la demostració de que es treballa efectivament en el sector del qual es requereixen les aptituds. Finalment, en un nivell d’exigència superior, ens trobem amb els Estats Units i França, on es parla clarament de la necessitat d’una certificació professional basada en la norma ISO 17024.

Segons la gerent d’ACP, això ens dibuixa un panorama “on el reconeixement exigit està estretament vinculat amb la maduresa del mercat”. També destaca el fet que “a Espanya han anat creixent els sistemes de certificació, el que ens fa pensar que és un concepte que es va consolidant”.

ACP va decidir fer les seves certificacions a partir de la norma ISO 17024 per les garanties que oferia i pel seu abast “molt més global i internacional”. Recentment l’ENAC, l’entitat designada pel Govern de l’Estat per operar a Espanya com a únic organisme nacional de acreditació, ha fet públic un informe del què es desprèn un creixement d’entitats certificadores i dels nombre de sectors professionals on es requereix la certificació.  ENAC ha acreditat fa poques setmanes l’ACP com a entitat certificadora.

Diana Tallo, va afirmar que “en un mercat laboral com el que se’ns acosta és necessari posar en valor les competències que té un professional, especialment quan el món és cada cop més global i  és més freqüent buscar oportunitats professionals a l’estranger, però també són cada cop més freqüents les empreses de fora que volen treballar aquí i aporten professionals certificats”. La gerent d’ACP assegura que “un dels fets determinants és el de la liberalització del mercat, que encara no sabem com s’implementarà a Espanya, però que arribarà i exigirà que els nostres professionals posin en valor les seves capacitats, per això cal oferir eines voluntàries que, com és el cas de la certificació professional, incrementin la seva competitivitat”.

El director general de l’AQPE, Francesc González, va destacar que una de les virtuts de la ISO 17024 és la “d’oferir un llenguatge comú amb els altres països; difícilment tindrem una homogeneïtzació i un reconeixement total de les titulacions, però estem intentant que, al menys pel que fa a l’enginyeria, hi hagi un acord global de certificació”.

Els canvis que viuen les universitats no són aliens. Ja no hi ha una escola que ensenya un programa, hi ha universitats que ofereixen programes multidisciplinaris i la titulació no és el més important, de fet, avui a Espanya hi ha 700 títols que porten la paraula enginyers i això fa que sigui molt difícil per la societat, les empreses o les administracions distingir qui és la persona que tenen al davant, “Per aquí va la certificació”, afirma González, “doncs et diu quins coneixements, quines competències i quina experiència té la persona que seu al davant”.

“Això té molt a veure amb el que deia Jordi Pla sobre les professions del futur”, assegura González, “doncs és important quan seleccionem una persona que tingui una competències determinades, però quan cada cop hi ha més professions noves, és absurd buscar per experiència per que no existien i per tant no pot haver-ne, el que cal es centrar-se en unes capacitats que expliquin la forma de desenvolupar-se d’un candidat”.

González va destacar el fet que “les asseguradores saben que som un bon negoci, doncs els enginyers certificats ofereixen més garanties i això es tradueix en que aquells que tenen la certificació reben importants descomptes”.

El secretari tècnic del Consell General de Col·legis d’Enginyers Industrials, Juan Blanco, va intervenir en representació de l’Associació d’Enginyers Professionals d’Espanya (AIEPE) per afirmar que “el col·legis podem estar interessats en una certificació professional que vagi més enllà de la titulació i de la simple col·legiació a l’hora d’exercir una professió, més quan en aquest moment la regulació de les professions està en entredit”.

Blanco es va referir a la transposició de la normativa europea “que fa que cada vegada sigui més fàcil regularitzar un nombre cada cop més gran de professions, però que pot passar que s’arribi a una regulació per activitats en la què la titulació, sense arribar a ser un element accessori, sigui insuficient per demostrar unes determinades competències que permeten exercir una professió”.

Això és el que dóna peu a la certificació professional voluntària per a totes aquelles persones que vulguin demostrar les seves competències, però també, el seu compromís amb uns determinats estàndards deontològics. En aquest sentit Blanco va manifestar la necessitat de que “les entitats certificadores tinguin plena independència, especialment dels propis col·legis professionals, doncs en cas contrari la certificació pot acabar per esdevenir una mena de col·legiació VIP” .

Salvador Capuz, de l’Associació Espanyola de Direcció i Enginyeria de Projectes (AEIPRO) va recuperar la intervenció de Jordi Pla per recordar que “avui en dia ja s’està treballant per projectes, de fet el 30% del PIB alemany es desenvolupa d’aquesta forma i es preveu que l’any 2025 ja sigui el 50%”. Treballar d’aquesta nova forma fa que les empreses de recursos humans busquin professionals molt ben qualificats, el que s’aconsegueix a través d’una valoració transversal, que comença amb el títol, però que segueix amb el desenvolupament professional, on es consideren aspectes com l’adquisició de valors o la mestria que es tingui en un determinat àmbit laboral”.

La immensa majoria dels professionals certificats per l’AIEPRO són enginyers, arquitectes o aparelladors, però per poder exercir com a project manager no cal una titulació, sinó haver dirigit projectes. “Això és el que dóna garanties al mercat i el que reconeix la certificació”, assegura Capuz.

Pel representant de l’AIEPRO “la certificació no és, ni ha de ser, obligatòria, però és evident que, qui la té, és algú que està format contínuament i vol anar a més”.